La Festa del Vilamagore Medieval se celebrarà el cap de setmana del 3 i 4 de novembre de 2018

Des d’aquí volem fer una crida a tots aquells que en altres edicions hi havíeu participat, o a aquells que encara no ho heu fet mai, a que us apunteu al Vilamagore 2018, que se celebrarà els dies 3 i 4 de novembre, de ben segur que no us en penedireu i gaudireu des del primer moment de tota la preparació d’aquest gran esdeveniment que és possible gràcies a l’esforç de tots els que hi participen.

Podeu enviar les vostres dades al correu electrònic infovilamagore@gmail.com dient en quina àrea us agradaria participar: vestuari, logística, taverna comunicació, danses, coral, animació i teatre, espases o timbals.

Història.

Després de molts anys d’història la festa s’ha reinventat una vegada més, aquesta edició sota la direcció artística de l’Isaac Morera i Socias. Hi han col·laborat unes tres-cents persones del poble i de la rodalia, a més de voluntaris de Castelló d’Empúries amb qui s’ha arribat a un acord d’intercanvi per ambdues festes. S’ha volgut trencar motlles fent un pas endavant en aquesta tradició ja consolidada i cada dia més madura, marcant així el seu caràcter propi dins del ventall de fires i festes medievals. I tot plegat, reivindicant la història del poble que es remunta a més de mil anys d’antiguitat, segons el testimoni de la làpida funerària del prevere Orila de l’any 872 i el document de la requesta del 950.

Per primera vegada des que es va estrenar la festa, ara fa vint-i-quatre anys, s’ha traslladat a la tardor. Enguany el Vilamagore Medieval s’ha celebrat el cap de setmana del 4 i 5 de novembre, del matí fins el vespre. Valorem molt positivament aquest canvi, ja que en aquestes dates no coincidim amb fires de nivell i  tot i que faci una mica de fresqueta, i fred al vespre, afavoreix la presència de torxes, fogueres i productes calents a la taverna. Ha estat un veritable èxit de públic i malgrat les prediccions, finalment només va ploure dissabte al vespre. No podem oblidar que el risc de pluja hi és sempre, també havia plogut alguns anys quan es feia a l’estiu.

El Vilamagore 2017 ha sabut combinar l’herència rebuda pels vint-i-quatre anys que té la festa amb la innovació per continuar sorprenent al visitant. No hi han faltat les danses, les lluites de soldats, les actuacions de genets, la coral, els timbals, els arquers, els grups de música... En definitiva, un festival que continua mantenint l’essència dels seus orígens, la força dels voluntaris, i que treballa per arribar amb més embranzida que mai al seu vint-i-cinquè aniversari.

Tot un poble implicat

El suport incondicional de l’ajuntament i la força dels voluntaris han fet possible la continuïtat d’aquest festival, en què un poble que se sent orgullós de la seva història la dona a conèixer a través de l’espectacle, les visites guiades i les exposicions del Punt d’Informació La Mongia.

Aquest any s’ha ampliat el perímetre cap a espais que fins ara no havien estat utilitzats, com la zona d’aparcament, que tot i la previsió s’ha vist desbordada. I s’ha capgirat la idea general de l’espectacle perquè el visitant en pugui gaudir amb els seus cinc sentits. Els que hi han acudit han pogut acostar-se als tres campaments que hi havia instal·lats dins del recinte –un de recreació històrica, un d’arquers i un altre de soldats– on s’han sentit traslladats en el temps i han pogut participar en els tallers que s’hi organitzaven. També ha augmentat l’oferta de parades d’artesans que han passat de la trentena a unes cinquanta. Mentre els visitants es passejaven entre tendals han pogut gaudir d’una dinamització contínua amb dansaires, cercaviles musicals i percussió, i d’un ampli ventall d’actuacions de carrer (vilatans, lladregots, cinturó de castedat...) que els han mantingut entretinguts. Entre els espectacles innovadors d’aquest festival cal destacar el cau de bruixes, situat darrere de la muralla de l’església, que ha acumulat cues al llarg dels dos dies i la casa de meuques, que també ha estat molt concorreguda.

Altra novetat ha estat la rememoració el matí del diumenge de la batalla al camp dels cavalls, amb la col·laboració inestimable com sempre de l’Eugassada Juanola.

A més a més, els qui ho han volgut s’han pogut acostar a alguna de les tavernes, on han pogut contemplar com rostien els porcs a la brasa, degustar un suculent menú medieval o beure un gotet de vi piment (la preuada beguda de l’època).

Tot ben amenitzat amb la música en viu de l’Os Pedrer, els Trakalets, l’actuació del Mag Dodó i la companyia La Forca. I per tancar els actes, una clausura espectacular, la recuperació de la crema del castell, Els Diables de Sant Antoni de Vilamajor i focs artificials.

Dos dies de festa

En aquesta edició els espectacles del dissabte i del diumenge no s’han repetit, de manera que el visitant que ha volgut gaudir-ne plenament hi ha hagut de acudir els dos dies. La gran varietat d’actuacions han guanyat més protagonisme que mai, a la vegada que han continuat girant al voltant de l’eix central que és l’adaptació teatral de la novel·la Confidències d’una reina de Teresa Sagrera, feta per la mateixa autora i per en Jaume Baucis, actor de la companyia La Cubana i director de l’obra.

Les escenes teatrals també han ampliat els espais de representació i un jove trobador ha guiat al públic pels diferents escenaris dels voltants de l’església. La representació s’ha repartit al llarg dels dos dies, dissabte s’ha pogut veure la primera meitat de l’obra i diumenge la segona i han anat adossades als moments més espectaculars de la festa (setge, torneig, batalla campal...). Com reconeix el mateix Isaac Morera, segurament aquest any ha sorprès a una part del públic perquè era una novetat respecte els anys anteriors, però s’ha fugir de la monotonia, reforçar la comunicació prèvia amb el visitant i educar-lo en aquest sentit. Cal avesar al públic al fet que cada dia és únic i irrepetible, això motivarà que tots aquells que puguin facin el possible per venir els dos dies.