Els alumnes de l'escola bressol visiten la Mongia
La classe I2 d'alumnes de l'escola bressol El Pit Roig han visitat la Mongia de Vilamajor per coneixer el gegantó Quico i els capgrossos Pere i Jaume.
Qui era en Quico del Montseny?
En Francesc Ribas Planas, conegut com a Quico del Montseny, va néixer el 13 de febrer del 1905. Era fill d'una família de masovers que tenia un sistema de vida de subsistència. Era rialler, simpàtic i desconfiat a l'hora. Tenia l'alçada, la timidesa i la innocencia d'un nen, i una forma de parlar que costava d'entendre. Li agradava molt el color vermell i es ruboritzava quan veia una noia jove.
Des de la mort de la seva germana Dolors, va quedar sol i va fer de rodamon per la muntanya, ajudat del seu bastó de castanyer i amb l'únic equipatge d'un sarró. Va agafar pànic a tot allò relacionat amb la mort, en especial el toc de difunts dels campanars. Quan algú el volia fer enfadar, li cantava simulant el toc: "Nin, nan, nin, nan, en Quico ha mort".
La immensa majoria dels veïns del Montseny el coneixiem i ens l'estimàvem. Quan s'acostava alguna festa, ja l'esperàvem i li oferíem menjar, dormir, alguna peça de roba o calçat. No volia dormir als llits, sinó en els escons de les cases velles. L'endemà, a primera hora, ja havia marxat.
El 22 de maig del 1990, el campanar va tocar allò tan temut per ell, "Nin, nan, nin, nan, en Quico ha mort”, i la gent de Vilamajor vam fer-ne un gegantó perquè, amb la seva mirada de murri, ens continués visitant, com cada any, per la festa major.
